Mai no tornaré a trobar, ni en la meva mateixa repetició, res més que l'últim reflex d'una paraula absent de l'escriptura, l'escàndol del seu silenci i del meu silenci: no escric per dir que no diré res, no escric per dir que no tinc res a dir. Escric: escric perquè hem viscut junts, perquè he estat un emmig d'ells, ombra enmig de les seves ombres, cos a prop dels seus cossos; escric perquè han deixat en mi la seva marca indeleble i perquè la seva traça és l'escriptura: el seu record ha mort en l'escriptura; l'escriptura és el record de la seva mort i l'afirmació de la meva vida.

G.Perec